Baridà. Caminant en estat d’alerta

Pedregals

2009
  • Pedregal # 2

    Pedregal # 2

Els pedregals són l’única cosa que resta dels qui van treballar aquesta terra. Amb l’arada van arrencar les pedres que ara veiem amuntegades i cobertes de líquens. Aquests túmuls són com monuments funeraris a aquells que, en qualsevol circumstància, haurien estat esborrats per qualsevol forma de modernitat. La misèria i la subsistència van tenir una identitat que la narració històrica d’allò que realment va passar ha eliminat. Com diu John Berger en les seves Dotze tesis per a l’economia dels morts: “Com conviuen vius i morts? Fins que el capitalisme no va deshumanitzar la humanitat, tots els vius esperaven l’experiència dels morts. Era el seu darrer futur. Per tant, els vius i els morts eren interdependents. Sempre. No obstant, una forma singular d’egoisme modern ha trencat aquesta interdependència. Amb resultats desastrosos per als vius, que consideren els morts com a eliminats”.