La piel del muro

2007
Texto: Jordi Carrió
Fotografías: Jordi Calafell

És aquí on va sobevenir la deflagració. La pluja es va endur la sang i els plors dels innocents. Resten aquests amples esborancs als murs, els replecs de la pedra adolorida a les hores de més ombra. Tornes a passejar el didal dels dits per la pedra fendida, però ja no ets el noi que feia jocs al fil d’un lloc que no sabies tan ple de dol.

Ara en saps els noms. Amb els anys has après a acaronar la pell de mur amb la mirada, la pell del mur com un lament ofert al tacte, la pell del mur on s’amaga el darrer espant, on el senyal de la mort perdura, la pell del mur que enllà de la son, la gana i el fred que ja no compten, que enllà de la infàmia i el triomf de la metralla, els fa immortals.

Amb els anys has après a acaronar la pell del mur amb la mirada i alguna cosa d’ells és molt a prop teu.

La piel del muro es un proyecto surgido de la la colaboración entre Jordi Calafell y el poeta Jordi Carrió. A partir de los recuerdos del primero, cuando de pequeño estudiaba en la escuela Sant Felip Neri de Barcelona y jugaba en la plaza con con otros niños, Calafell y Carrió construyen un relato fotográfico y literario que conecta la infancia del fotógrafo con la de los 20 niños del Refugio nº 1 de la plaza de Sant Felip muertos por el bombardeo de las 9 de la mañana del 30 de enero de 1938 perpetrado por la  aviación italiana.

En este proyecto convergen dos registros que a menudo se oponen: el recuerdo personal, ligado a la nostalgia y al tiempo perdido, y el relato histórico, que se construye científicamente a partir de datos ponderados por los historiadores.

La piel del muro, publicado en el suplemento Cultura/s de La Vanguardia en enero de 2007, también contó con un texto del doctor Moisès Broggi.