La pell del mur

2007
Text: Jordi Carrió
Fotografies: Jordi Calafell

És aquí on va sobevenir la deflagració. La pluja es va endur la sang i els plors dels innocents. Resten aquests amples esborancs als murs, els replecs de la pedra adolorida a les hores de més ombra. Tornes a passejar el didal dels dits per la pedra fendida, però ja no ets el noi que feia jocs al fil d’un lloc que no sabies tan ple de dol.

Ara en saps els noms. Amb els anys has après a acaronar la pell de mur amb la mirada, la pell del mur com un lament ofert al tacte, la pell del mur on s’amaga el darrer espant, on el senyal de la mort perdura, la pell del mur que enllà de la son, la gana i el fred que ja no compten, que enllà de la infàmia i el triomf de la metralla, els fa immortals.

Amb els anys has après a acaronar la pell del mur amb la mirada i alguna cosa d’ells és molt a prop teu.

La pell del mur és un projecte sorgit de la col·laboració entre Jordi Calafell i el poeta Jordi Carrió. A partir dels records del primer, quan de petit estudiava a l’escola de Sant Felip Neri de Barcelona i jugava a la plaça amb els altres nens, Calafell i Carrió construeixen un relat fotogràfic i literari que connecta la infància del fotògraf amb la dels 20 nens del Refugi nº 1 de la plaça de Sant Felip morts pel bombardeig de les 9 del matí del 30 de gener de 1938 perpetrat per l’aviació italiana.

Aquest projecte fa coïncidir dos registres que sovint s’oposen: el record personal, lligat a la nostàlgia i al temps perdut, i el relat històric, que es construeix científicament a partir de dades ponderades pels historiadors.

La pell del mur, que es va publicar al suplement Cultura/s de La Vanguardia el gener de 2007, també va comptar amb un text del doctor Moisès Broggi.